Per concloure...

Un cop hem realitzat diferents entrades al bloc tot plantejant preguntes i respostes sobre el nostre procés d'investigació de les llavors de llentia podem extreure algunes conclusions que hem anat construint a la mateixa vegada que avançàvem en el procés. 

Centrat-nos en allò treballat (continguts) podem dir que el nostre treball ha anat sorgint de l'observació directa de les llavors i dels canvis que es produïen en elles i de les preguntes que anaven sorgint. Cal dir que ens ha costat una mica trobar el fil conductor del procés i determinar una mica quins eren els continguts que volíem treballar ja què, el tema dels éssers vius pot envoltar una gran quantitat de sub-temes interessants de treballar. 

A banda dels continguts també volem esmentar allò que extraiem d'aquest treball a nivell didàctic. En la nostra opinió, creiem que ha estat interessant perquè hem pogut basar el nostre treball en allò que anàvem observant i per tant podíem anar improvisant sobre allò a treballar, decidint que trobàvem més rellevant. Això ens ha fet pensar que ens ha sigut més significatiu aquest treball perquè l'hem dut a terme amb "les nostres mans" i basant-nos en allò que creiem necessari a diferència d'altres treballs estipulats, basats en apunts que resulten poc rellevants i que desperten poca imaginació i entusiasme. Això, per tant, ho traslladem a l'aula i creiem que és una molt bona feina per fer amb els infants perquè si nosaltres hem tingut aquestes percepcions, ells també les tindran i probablement més fortes ja que són nens i tenen l'aspecte de la imaginació i la curiositat a flor de pell constantment. 

A part, hem pogut pensar i analitzar els éssers vius i hem vist que es tracta d'exemplars que presenten les 3 funcions vitals bàsiques : nutrició (necessiten alguna cosa per créixer), relació (es relacionen amb l'entorn) i reproducció. Això ens ha sigut de vital importància perquè hem vist que ho podem traslladar a qualsevol altre ésser viu, per tant en generat continguts extrapolables a partir d'un tema i exemplar. 

En el cas d'aquest bloc ens hem basat sobretot en el tema de la nutrició i de com interaccionen amb l'entorn les llavors ja que al veure com anaven evolucionant les nostres llavors quasi tots els nous dubtes i conclusions que apareixien tenien a veure amb aquests dos grans temes. 

RESOLEM DUBTES... 

• Què necessiten les plantes per crèixer? Totes necessiten el mateix? 

Un cop han anat evolucionant les nostres llavors podem extreure com a conclusió que les llavors necessiten unes condicions òptimes per créixer. Quines són aquestes condicions? Bé, hem pogut comprovar que necessiten la llum del sol però que massa sol les asseca per tant necessiten una temperatura òptima, intermitja. A més a més hem pogut comprovar com la sorra ha fet que les llavors plantades en ella no parin de créixer, mentre que les que estan plantades en cotó s'han estancat. Això és per què la sorra aporta uns nutrients a la llavor que el cotó no pot aportar contínuament. Per últim, hem vist que l'aigua és imprescindible ja que les llavors que no vàrem regar ni humitejar es van quedar a mig créixer i les que si que hem regat no han parat de créixer. En conclusió, sabem que necessiten coses per "alimentar-se (aigua i nutrients ) i condicions de l'entorn que afavoreixin el creixement (sol i ombra)   

• Totes les plantes neixen d'una llavor?

Hem investigat i no totes les plantes neixen d'una llavor. També podem néixer dels esqueixos ( Si volem plantar una determinada planta podem replantar un tros d'aquesta planta amb les arrels en un altre lloc). Per tant, les plantes poden créixer o bé d'una llavor o bé d'un esqueix. 

• D'on surten aquestes llavors? Qui les posa a terra? 

Bé, les llavors, com hem pogut vist en l'entrada de les parts de les plantes, surten de les mateixes. Són els homes, els animals (defecacions o ocells) i el vent els encarregats de transportar aquestes llavors a terra perquè creixin noves plantes. Es tracta d'un cicle natural, traient l'activitat humana, l'encarregat de contribuir en la reproducció i re-plantament de les llavors.

Doncs bé... Amb tots els dubtes solucionats i amb totes les conclusions fetes, tant a nivell de continguts com a nivell didàctic, acomiadem el nostre bloc. Ens hauria agradat poder veure les flors de les llavors de les nostres llenties però no ha sigut possible. No obstant, tot el procés en si ha estat del més interessant i enriquidor! 

Veiem tot el procés!

Ara si! Ja podem començar a concloure el nostre procés d'investigació del creixement de les llavors de les llenties. Per poder fer-ho, però, mirem enrrere i pensem en l'inici, el primer pas per arribar a on estem ara. A continuació, les imatges del procés que han fet les nostres llavors en els dos ambients (sorra i cotó).

procés llavors de llentia en sorra 

procés llavors de llentia en cotó 

Ara només queda pensar en els propòsits que ens vam plantejar al inici del projecte i analitzar que n'hem tret d'aquesta investigació i si els hem pogut resoldre o no.

A la següent entrada, ho explicarem i conclourem el nostre treball.

Les parts de les plantes

Abans de començar amb l'anàlisi hem buscat una imatge que representi quines són les parts de les plantes i la que més ens ha agradat perquè ens ha semblat molt entenedora ha sigut la que exposem a continuació a la dreta.

A més compararem la imatge buscada amb el que nosaltres hem plantat i així podrem extreure algunes conclusions sobre com és la nostra planta i quines parts té i en cada cas, quines són les que podem veure.

ANÀLISI:

Un cop tenim crescudes les nostres llavors ja podem observar en què s'han convertit. Mirant-les amb atenció ens adonem que tant un pot com l'altre presenten una forma diferent, anem a analitar-les:

llavors de llenties en sorra

1 - En el cas de les llenties en sorra podem observar, seguint el mapa conceptual de dalt, que han desenvolupat, visiblement, la tija i les fulles del final d'aquesta. Això ens porta a pensar que per sota de la sorra, si cavem, trobarem les arrels de la nostra planta. 

Ara bé, el mapa conceptual ens porta a pensar i preguntar-nos que passa amb la resta de les parts que apareixen en ell. Totes les plantes desenvolupen flor i fruit? En el cas de la nostra planta, les han de desenvolupar aquestes parts o és que la nostra no les desenvolupa?

llavors de llenties en cotó 

2 - En el cas de les llavors en cotó podem observar d'una manera molt diferent el desenvolupament de les nostres llavors. 

Observem com de la mateixa llentia que nosaltres vàrem plantar surt la tija on, al final d'aquesta, apareixen les mateixes fulles que veiem en el pot de sorra. 

També observem que la tija de les llenties en aquest cas està totalment torçada, no s'aguanta, tira cap a vall. En cas contrari, en el cas del pot de sorra, la tija està totalment recta, tira cap a dalt. 

Això ens porta a pensar que la sorra té un paper fonamental en aquest procés, no només en les propietats nutritives que aporta a la llavor, sinó al paper que té com subjecte, com a suport per a la tija per què pugui tirar cap a munt.

Per resoldre els dubtes plantejats anteriorment hem buscat informació sobre la planta de la llentia i quines parts la formen. 

Hem trobat que aquesta planta ha de tenir les parts ja esmentades però també té flors blanques amb petites venes morades i tenen un petit fruit de forma ovalada, que conté dos o tres llavors en el seu interior (llenties).

Per tant, ara ja sabem que si volem arribar a veure aquestes parts en la nostra planta haurem d'esperar més temps i possiblement, replantar-les en un recipient més gran. 

Quines idees anem traient?

Bé, al llarg d'aquests dies em pogut anar analitzant com ha sigut el procés de cada plantació i per tant hem pogut anar traient algunes idees prèvies sobre els temes que ens vam proposar. A continuació fem un petit esbós de les idees prèvies extretes fins ara: 

• Les nostres llavors per créixer han necessitat aigua, llum i una temperatura apropiada. Massa sol hem pogut comprovar que asseca el cotó (en aquest cas) i, per tant, també asseca la llavor fent que no pugui continuar el procés. 

• Durant el procés hem pogut veure que les plantes desenvolupen una "forma" i que aquesta "forma" té diverses parts que més endavant esbrinarem quines són. 

Tenint aquestes idees, però, se'ns plantegen altres dubtes relacionats amb aquestes:

• Totes les plantes necessiten el mateix per créixer?

• Totes neixen d'una llavor? 

• I les llavors, d'on surten? Qui les posa a terra? 

Després de tot aquest procés esmentat fins al moment ens adonem que hem avançat molt en el procés d'investigació només observant com han crescut les nostres llenties i això ens fa reflexionar sobre l'eficàcia de treballar "manualment", fent pràctica i utilitzant els nostres sentits i capacitats per arribar extreure conclusions pròpies.

Ara només queda acabar d'enllestir el nostre treball d'investigació, resolent les preguntes que ens queden i formulant les conclusions finals del nostre procés, tot contrastant-les i verificant-les amb fonts fiables de documentació. 

Altres variables d'entorn

A banda de plantar les llenties en cotó i en sorra, també vam decidir fer la proba de posar un pot de les que estan plantades en cotó (per visualitzar millor) amb sol durant tot el dia i sense tornar a humitejar els cotons i l'altre en un lloc on rebia sol i ombra, és a dir, en condicions totalment oposades.

Amb això volíem intentar trobar resposta a les preguntes formulades de les variables de l'entorn i com afecten al creixement de les plantes.

Amb aquesta imatge podem observar com les llenties s'han estancat en el procés. Després de 5 dies, si les comparem amb les fotografies presentades anteriorment, podem veure com les altres han crescut molt més (tija) i aquestes s'han quedat en l'obertura de la llentia i un escàs creixement de la tija. Amb els dies veurem si creixen més o si es queden així. 

Amb totes aquestes preguntes i conclusions, la investigació no pot fer un altre cosa que portar-nos al punt establert de saber que necessiten les plantes per créixer i quin procés de nutrició fan.

A la propera sessió mirarem de plantejar tots els dubtes relacionats amb aquests dos aspectes i intentarem buscar hipotesis demostrables de les idees que puguem generar a través de les observacions fetes. 

Seguim observant

Us deixem fotografies de l'evolució que han fet les nostres llavors de llenties en tan sols 5 dies.

Llenties en sorra 2 dies després 

Llenties en sorra 5 dies després 

Llenties en cotó 5 dies després

Llenties en cotó 2 dies després 

                                                           

Com podem observar el canvi és molt significatiu: En sorra, no vam poder observar res fins que la tija no va sobrepassar la sorra. Pel contrari, en les llenties plantades en cotó fluix em pogut seguir dia a dia els canvis que han anat patint les llavors. 

En la primera fotografia, observem el canvi de color i com s'estan obrint de manera molt insignificant. En canvi en la segona fotografia, ja veiem la llentia totalment germinada, amb la tija alta.

Amb això podem pensar que el fet de plantar amb cotó fluix o amb sorra no varia el creixement, sino simplement un material permet veure l'evolució dia a dia i l'altre només permet veure el resultat final, ja que es troba endinsada en la sorra.

Per tant podem extreure com a primera conclusió d'un dels punts a investigar: l'entorn (cotó i sorra) no incideix en el procés de creixement de les llavors.

Busquem altres experiències

Remenant per Internet em trobat experiències semblants o que tenen a veure amb el nostre projecte: 

-  blocs.xtec.cat/cienciesescolapausans/

- http://www.educaixa.com/ca/-/la-dispersion-de-las-semillas 

Aquestes ens ajudaran aclarir possibles dubtes i ha concedir-nos noves idees per utilitzar en la nostra investigació i ajudar-nos ha trobar noves preguntes i altres respostes a la diversitat d'hipòtesis que ens anirem formulant al llarg d'aquest procés.

Primers canvis!

Només ha passat un dia i ja podem observar un petit canvi en les llavors.

Com es veu en la fotografia, les llenties que estan plantades en cotó fluix s'han inflat i han canviat de color. En canvi, les llenties plantades a terra encara no han mostrat cap tipus de variació.

Amb aquest canvi ens plantegem el perquè succeeix això i per tant, fem referència al tema establert de variables de l'entorn. D'aquesta manera, amb aquest succeïment podríem començar amb els nens a investigar per tirar endavant el nostre projecte.

INVESTIGUEM! 

- Perquè les llenties en el cotó fluix han començat el procés abans que les que estan plantades en sorra?

- O pot ser és que les llenties en sorra al estar enterrades triguen més en ser vistes perquè la tija ha de sobrepassar la sorra? 

Amb aquestes preguntes podríem generar debat amb els nens i processos d'investigació com em fet nosaltres fins al punt d'arribar a un punt conclusiu en comú. 

Plantem!

Avui plantem les nostres llavors de llenties.

Per resoldre algunes de les preguntes formulades anteriorment, hem decidit fer dues plantacions. Unes quantes aniran amb cotó fluix i les altres amb sorra. Amb això volem veure quines diferències es produeixen entre una plantació i l'altre i pensar i investigar el perquè. Amb això fem referència al punt de " variables de l'entorn que les afecten".

A continuació, els materials que hem utilitzat i el procés que hem seguit:

MATERIALS:

• Cotó fluix 
• Aigua
• Pot de vidre
• Sorra d'abonament 
• Llenties 

PROCÉS: 

1.   Humitegem els trossos de cotó fluix i els posem a dins del pot de vidre. 
2.   Posem les llenties a dins del pot, col·locant-les amb certa distància l'una de l'altre. Les enfonsem una mica entre el cotó. 

1. Posem sorra humitejada en un pot. 
2. Introduïm les llenties, enfonsant-les en la sorra i tapant-les. 

  

     3. Col·loquem els pots en un lloc on puguin rebre la llum del sol, estiguin a una temperatura adequada (20 ºC) i no es cremin ni s'assequin. 

Bé! Ara només queda esperar i anar controlant el procés de les llavor,però...  Germinaran totes dues plantacions? Quan tinguem reaccions, ens tornem a veure!

Què volem saber?

Avui comencem el dia amb uns nous dubtes i interessos i ens plantegem quines preguntes ens podríem fer al voltant de les llavors que plantarem: Com s'alimenta aquest ésser viu? Com es desenvolupa? Quines condicions necessita? I sempre tenint en compte les possibilitats que tenim treballant aquest aspecte a l'aula.

D'aquesta manera, ens hem plantejat com es desenvolupen les funcions vitals dels éssers vius i ens hem adonat de què tenim una idea general però no som capaces d'explicar concretament què passa i perquè passa. Tenint en compte les nostres idees generals hem arribat al punt de la nutrició de les plantes. No obstant, tot és un cicle i no podem pensar en una llavor sense pensar d'on ha sortit aquesta mateixa i per tant ens ha dut a pensar en la reproducció d'aquests éssers vius i en com la duen a terme.

Ara bé, basant-nos en el diàleg mantingut anteriorment, ens hem adonat de que el món de les plantes té un munt de possibilitats d'estudi però nosaltres no els podrem incloure tots. És per això que com a grup, hem decidit treballar 3 aspectes en concret:

• Nutrició de les plantes 
• Variables de l'entorn què les afecten 
• Funcions vitals dels éssers vius 

Amb l'objectiu d'assolir continguts extrapolables de l'estudi de les plantes ens formulem les preguntes que volem resoldre nosaltres i que també es podríen plantejar i voler resoldre els infants: 

• Què necessita una llavor per crèixer?
• Com es nodreix la planta?
• Quina és l'estructura de la planta i si té a veure amb la nutrició?

Presentem el tema a l'aula

A l'hora de pensar com introduïr el tema a l'aula han vingut moltes idees al cap, però d'entre totes, la que més ens ha agradat ha sigut la de partir de la quotidianetat de l'alumne. Parlem com a tutores amb el menjador de l'escola per pactar quin dia de la setmana els nens menjaran llenties per tal de que, la mateixa tarda després de dinar, iniciem la primera conversa del projecte.

La mestra a les 3 pregunta als nens com ha anat l'hora del menjador, quins conflictes han hagut, com s'han solucionat,... i pregunta, finalment, que han menjat. Un dels nens contesta que han menjat llenties i a partir d'aquí, la mestra comença a fer que els nens es preguntin coses sobre aquest menjar:

- Què creieu que són les llenties?
- D'on creieu que han sortit?
- Què pot ser les han fabricat els homes? O pot ser han sortit del terra?
- Com han arribat al nostre plat? 

El primer dia, conversem amb els nens i nenes de l'aula i generem un llistat amb un munt de preguntes que, com a bons investgadors, haurem de resoldre. 

Comencem el nostre projecte d'investigadors!  

Bon dia a tothom!

Hem estat pensant quines llavors ens podrien servir per veure una evolució ràpida i poder investigar què passa amb les nostres llavors i com és que passa això...

De moment, aquesta setmana anirem a comprar les llavors al mercat per a la propera sessió, poder-les plantar i començar el nostre procès d'investigació, plantajant-nos tots els dubtes i coses que voldriem saber sobre el món fascinant de les plantes i el seu creixement i evolució.

Us deixem les fotos de les llavors que comprarem al mercat,

Fins aviat!!

Llavors de Llenties

Donem la benvinguda!

Bona tarda a tothom! 

Som la Clara López i la Helena Crespo, estudiants del tercer curs en el grau d’Educació Primària a la universitat Ramon Llull - Blanquerna.

Dins l’assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals hem creat aquest bloc el qual té com a objectiu anar-vos informant sobre tot allò que observem i en aques cast en mostrar un mètode concret per conèixer els éssers vius. En el nostre cas partirem d’unes llavors.

La dinàmica que seguirem consistirà en fer sorgir preguntes a partir de l'exemple escollit. Tenim l’objectiu d’arribar a formular qüestions rellevants que ens puguin servir per entendre el model d’ésser viu. Aquest procediment el durem a terme a partir d’allò que resulti rellevant.

Les llavors les plantarem a casa, de manera que podrem anar observant els canvis que es produeixen en aquestes i a més a més plantarem llavors de formes diferents per tal de veure la importancia del procés de plantació.

Totes les llavors quedaran cultivades? És poden plantar de qualsevol forma?